(Alt Empordà) Ruta el 23 de juny de 2013; 11 km; +300 -300; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Badia de Montjoi, punta La Ferrera, plana de Norfeu, barraca dels Palauencs, Morro Gros, Torre de Norfeu i Montjoi. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

 

 mapa perfil 

FA ANYS: FA ANYS: El 21 de juny de 1959 El director de La Vanguardia, Luis Martinez Galinsoga, es va declarar escandalitzat pel fet que l'homilia d'una missa a la parròquia de Sant Ildefons, a Barcelona, es fes en català (perquè el català estava estrictament prohibit!). Seguidament va esclatar una campanya popular que va ensorrar les vendes del periòdic. El febrer de 1960, Galinsoga va cessar.

Estàvem a Roses, al càmping Salatà. De Roses es pot dir que compta amb el port pesquer més important de la costa nord del Principat de Catalunya. Molt a prop segueix el de Palamós. L’origen conegut de Roses es remunta a la fundació de l’antiga ciutat grega de Rhode, que mostren les seves restes al subsòl de la Ciutadella de Roses i de la qual ja en parlava l’autor Escimne de Quios el segle I aC. El nom actual té el mateix origen, ja que els documents medievals més antics parlen de Rotas i Rodas.

P1160866 badia Montjoi 

Amb el cotxe hem arribat a l’aparcament de cala Montjoi, on començarem la caminada. La cala forma part de l’espai més gran de la Badia Montjoi. Etimològicament, Montjoi, prové, d’acord amb l’Alcover-Moll, del llatí “monte gaudii”, o muntanya del goig, potser fent referència a la Punta de Torre Morisca. Però la cala Montjoi, amb la seva sorra clara, és especialment famosa perquè és on va començar El Bulli, el famós restaurant. L’inici va ser el 1962, com un bar on hi anaven els estiuejants que es banyaven a la cala. El matrimoni alemany, Hans i Marketta Schilling, tenien uns gossos bulldog, que són coneguts popularment com “bully” i d’aquí va néixer el nom. Amb els pas dels anys, amb Jean Louis Neichel , el Bulli va aconseguir la primera estrella Michelin. Després, el 1984, va entrar Ferran Adrià qui, amb Juli Soler, va portar el Bulli a disposar de la tercera estrella l’any 1997 i a haver estat considerat, diversos anys, el millor restaurant del món. Quan el deixem a la nostra esquerra, està tancat i sembla que ja no tornarà a obrir com a restaurant, després del projecte de transformar-se en una fundació.

P1160867 Cap de Norfeu    Anem caminant per la pista de terra que coincideix amb el GR.92. Vint minuts després, quan hem fet 1,5km, el GR s’aparta de la pista i s’apropa una mica més prop de mar, seguint el perfil que dibuixa la Punta Ferrera. A sobre, a l’esquerra,queda el promontori de Torre Morisca. Nosaltres, però, hem seguit la pista fins al km 3, que és quan ens dirigim per un camí evident en direcció sud. El GR marxa cap a est i nord, en direcció a la Cala Jóncols.

P1160871Barraca  

El camí passa pel costat d’una barraca. Cal recordar que estem en un territori format per una península rocosa, molt turmentada per l’erosió de la tramuntana i del mar. Tot el territori, en general, disposa d’espais oberts que compten només amb garrics, estepa blanca, llentiscle i matolls. Alguns parts amb velles masies, alguns desaparegudes. En algun indret les feixes esglaonades ens informen d’una antic conreu de vinya, que va desaparèixer amb la fil·loxera i no s’ha refet mai més. Els boscos d’alzines sureres, escassos des de segles enrere, han desaparegut el tot.

P1160874 Vist Cala Jncols     Seguim cap a sud pel camí més oriental del Cap de Norfeu. Veiem la Cala Jóncols a l’esquerra. Potser era aquesta cala a la qual feia referència l’informe (que inclou Ramiro Feijoo a La ruta de los corsarios): “Avui, dia 13 d’octubre de 1555, des de Roses va arribar l’avís de quatre vaixells que havien desembarcat gent a terra, en una cala que hi ha entre Roses i Cadaqués i que havien raptat dues dones i una noia”.

P1160878 Punta Prima 

Han passat 2h i hem arribat al punt més llunyà. Estem a sobre de la Punta de La Trona, a uns 130 metres d’altitud. Des d’aquest extrem algú hauria pogut veure els vaixells de Jeredí Barbaroja, l’any 1543, quan va arrasar a sang i foc tot l’Empordà. Aquesta península està formada per esquistos metamòrfics, igual que al Pirineu axial, tot i que aquí estan recoberts de roques calcàries, algunes evolucionades cap a marbres i pissarra. Pel mig de tot això i dels arbustos que ja he esmentat, hi trobem alguns pins i alguna alzina. Al sud-est del Cap de Norfeu hi ha uns illots rocosos coneguts com Illes Mòniques. Els penya-segats baixen verticals fins al mar. A sota mateix tenim la Punta Prima.

P1160879 Torre Norfeu    Un cop hem menjat una mica, el camí ens ha portat cap a sud, per sobre del Morro Gros. Estem al que es coneix com la Plana de Norfeu. El camí és evident fins a la torre que es veu lluny. El Cap de Norfeu és l’element geogràfic més rellevant del Cap de Creus. Estem en una reserva natural integral i per tant cap no sortir dels camins i no malmetre l’entorn. Probablement Norfeu, etimològicament té relació amb Orfeu, donat els orígens grecs de poblament del territori. Orfeu és un déu molt polifacètic molt antic que ha presentat molts possibles orígens als investigadors, però la seva afició a tocar musica i encantar les feres, bé de molt enllà en el temps. Orfeu és l’únic capaç, amb la seva música, de vèncer el cant de les sirenes.

P1160881 Torre Norfeu

 

Ens apropem a la torre. Hi ha un rètol explicatiu, tot ratllat i fet malbé. Estem a 170 metres, el punt més elevat de la península. Va ser construïda durant el segle XVI per tal de controlar les aiguades de corsaris a les cales properes i va formar part del sistema defensiu del golf de Roses. Es va desenvolupar i va acabar sent una torre de bon diàmetre, amb dos pisos d’alçada i dotada d’una plataforma superior amb canons. A l’exterior, hi havia un talús i també una cisterna que l’envoltava coberta en volta de semiesfera. Les tropes franceses la van dinamitar el segle XVII i va deixar de tenir funcions militars. El XVIII un llamp la va acabar d’escapçar.

P1160883 Tota la Badia Montjoi Baixem el camí evident i fresat de cara a la Badia Montjoi. Aquesta badia havia estat sovint utilitzada per les “aiguades” (les recalades per obtenir aigua de beure) per part de vaixells pirates. Se sap que un ràtzia, en època carolíngia (segle XI), va destruir el cenobi, anomenat Magrigul, a la Ciutadella de Roses, sortint precisament des d’aquesta badia. Per això es va haver de refer i consagrar una nova església. Les restes d’aquesta basílica encara es conserven.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4729248