(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Alt Empordà) Ruta 1341 el 6/05/2021; 3,5 km; +20 -20; 1,5 hores. Excursió i visita organitzada al Conjunt Arqueològic d’Empúries. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 575 aC els foceus grecs van fundar Empúries.
Sempre és interesant una visita a un conjunt arqueològic de la importància d’Empúries i jo, després de molts anys, hi torno avui. Hi ha un edifici, mig amagat, de considerable dimensió a l‘entrada.
Després d’entrar el camí es dirigeix a les restes del que havia estat la ciutat grega. Des de temps molt antics, la riquesa en metalls de l’Europa occidental va cridar l’atenció dels pobles de la Mediterrània oriental, impulsant-los a viatjar-hi a la recerca de noves fonts per abastir-se. Així, fenicis, etruscs i grecs recorrien el mar en els primers segles del darrer mil·lenni abans de Crist buscant nous mercats (M’ha estat molt útil el treball de Sàpiens del gener 2013 sobre els grecs).
La ciutat comptava amb una muralla defensiva (estem parlant del segle II aC) i el camí ens porta directe a la muralla meridional i el que hauria estat un accés ample, on un grup d’escolars estan fent la visita. Va ser durant l’any 575 aC que els foceus (grecs originaris de la polis de Focea, situada a l’Àsia Menor) van fundar, en una petita illa que hi havia davant de la desembocadura del riu Fluvià, la nova factoria d’Emporion (Empúries), inicialment depenent de la colònia de Massàlia (Marsella). La presència d’Empúries, que va allargar-se fins al segle III aC, quan va ser conquerida per Roma, va tenir una importància extraordinària i la seva influència va estendre’s per bona part del territori.
A la dreta del portal de la muralla hi ha les restes del ‘Serapieion’, el que havia estat el santuari dedicat a Isis, a Zeus i a Serapis. Aquestes deïtats eren déus provinents del panteó egipci. En la mitologia grega, Zeus era el déu suprem de l'Olimp. Recordem que el Temple de Zeus Olímpic, a només 500 metres de l'Acròpolis d’Atenes, mesurava 96 metres de llarg i 40 metres d'ample. Es tractava d'una impressionant construcció realitzada en marbre de la muntanya Pentèlic, que constava de 104 columnes corínties de 15 metres d'altura, de les que avui només se’n conserven 15.
Ens hem de girar a l’esquerra per observar al davant les restes dels murs de l’Asklepion’, el centre terapèutic i religiós dedicat al déu de la medicina. El 1909, l’any següent d’iniciar-se oficialment les primeres excavacions a Empúries, es va produir la que possiblement és la troballa més impactant de la història del jaciment: una gran estàtua de marbre blanc de 2,15 metres d’alçada partida en dos trossos i que representa un déu grec. Datada del darrer quart del segle II aC porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Una escultura d’Asclepi presideix, alçat i d’un blanc brillant, tota l’extensió de les ruïnes. Tal com explica la prestigiosa revista Sàpiens (2013) “Però, qui era aquest déu? S’han proposat dues interpretacions: Esculapi o Asclepi, el déu grec de la medicina, o Serapis, una divinitat sincrètica alexandrina. Una història fascinant que envolta el mite de l’obra d’art grega més important trobada fins ara a Catalunya”.
Un carrer marcat permet passar per entre diverses construccions, una de les quals destaca per l’ample espai amb columnes que té. És la Casa de ‘Peristil’. El peristil és una construcció amb un pati central amb columnes al seu voltant. El seu origen és a Egipte i després es va escampar per tota la mediterrània.
El carrer gira a l’esquerra i es planta al davant del la zona del ‘Macellum’, l’espai reservat al mercat i que està disposat al voltant d’una cisterna d’ús públic. En un ‘macellum’ (plural de ‘macella’) es venia especialment fruita i verdura o altres productes, depenent de la disponibilitat local. L'edificació normalment s'assentava al costat de la basílica i de l’Àgora. La mateixa distribució es va fer en al cas romà, on l’Àgora va passar a ser coneguda com Fòrum.
Si mirem en direcció a mar, queda una esplanada; ara sembla poc important però havia estat el lloc de l’’Àgora’, la plaça pública que era el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. Ara no es pot apreciar prou però hi havia un edifici porticat destinat a les activitats comercials i social, era l’’Estoa’.
Seguim ara amunt, a oest, on més enllà de les ruïnes del mercat i d’habitatges hi ha el museu. Cal visitar-lo, però aquest dia que hi he anat estava en obres i només he pogut gaudir d’una petita sala. Diguem que l’any 218 aC, com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà, sota les ordres de Corneli Escipió, va desembarcar al port d’Empúries pel tal de tancar el pas per terra de les tropes cartagineses. Aquí va començar el procés de romanització de la Península.
A la dreta de la cantonada següent es pot veure un mosaic grec que s’ha conservat força bé; pensem que estem entre construccions que es van aixecar fa 22 segles. Mentre Gerunda (Girona), Tarraco (Tarragona) o Barcino (Barcelona) adquirien importància, ‘Emporiae’ quedava com un poblet local. A final dels segle III dC tota la ciutat romana ja era abandonada i la població es va concentrar a l’indret actual de Sant Martí d’Empúries. Després de la invasió sarraïna i de la recuperació franca el segle VIII, Empúries va esdevenir capital del comtat carolingi d’Empúries.
Ara cal seguir amunt cap a la ciutat romana, a l’extrem de la dreta, hi ha la ‘Domus’ dels mosaics, una de les cases més importants de la ciutat. (Cal saber que els mosaics es protegeixen del mal temps i queden coberts entre els mesos de novembre i març).
Un altre mosaic romà, aquest formant hexàgons. Per seguir amb la història es pot afegir que el segle IX els catalans van nomenar compte propi i independent a Guifré I el Pilós, que havia nascut al país i alguns consideren emparentat amb l’estirp carolíngia. Guifré va expulsar els sarraïns d’Osona, de Montserrat i gran part de Tarragona, només amb l’ajut de catalans. Va fundar, també, els monestir de Sant Joan de les Abadesses i Santa Maria de Ripoll.
Se’n veuen d’altres de mosaics, en altres patis pertanyents a altres cases. Aquell segle IX, a la Península només hi havia dues nacions o estats més: Astúries i Navarra. A la primera el sobirà era Alfonso III el Magne i a Navarra ho era García Íñiguez. Catalunya va evolucionar amb fortes conviccions d’aquells grecs que van arribar sent els creadors del concepte de democràcia. Va ser totalment independent (no sense problemes i conflictes) fins el segle XVIII. El segle XVIII un conflicte de successió va enfrontar els Àustries i els Borbons, en una guerra d’abat europeu. Al final, va quedar una guerra de les tropes franco-castellanes contra Catalunya. Catalunya va perdre la independència per dues raons: les bombes (Barcelona va caure el dia 11 de setembre de 1714) i l’incompliment de Felipe V (que era Felipe IV de Catalunya) respecte de les Constitucions catalanes que havia de respectar i preservar.
Continuant, trobem a la dreta l’espai que havien ocupat les Termes públiques, un ample espai (encara en excavació) que havien ocupat els banys públics de la ciutat. Les termes (‘balnea’) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. Tanmateix el seu origen, com tants altres aspectes de la civilització romana, es remunta al món grec, en concret als banys públics. Però si entre els grecs el vessant principal era la preparació física que s'hi desenvolupava i el bany tan sols el seu colofó, els romans van capgirar les prioritats, de manera que el bany va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només com un preliminar opcional (‘xtec.cat’). Potser les termes romanes en més bon estat siguin les de Caldes de Montbui.
La ruta cap el sud mostra uns espais oberts, amb herbes, que segurament oculten moltes més restes a sota terra. Anem fins on es veuen unes columnes: és el ‘Fòrum’ romà (l’equivalent a l’Àgora grega). En aquest entorn ens situem en espai datat entre el segle I aC i el segle II dC.
Per aquest espai hi havia també els edificis destinats a la Cúria, amb l’administració judicial i política de la ciutat. A la banda nord, el fòrum estava tancar per un edifici de dues plantes, una de les quals era subterrània i del qual s’observen els basaments de les columnes del soterrani.
Des d’aquí, si mirem a mar (a est), veurem la ciutat grega a baix i si mirem endavant (a sud) tenim la direcció pel Cardo Màximus en direcció a la muralla meridional. Als costats, s’insinuen les primeres fileres de pedres que formaven les edificacions a banda i banda d’aquesta important avinguda. Aquestes edificacions eren les ‘tabernae’, les botigues d’aquells temps. Per cert recordem que les viles romanes eren rectangulars i comptaven amb dos carrers principals, el de nord a sud era el Cardo Màximus i el d’est a oest era el Decumano.
S’arriba a la porta d’accés sud, al mig de la llarga muralla. Aquí anem acabant la visita.
Sortint, a la dreta unes files de pedres indiquen l’espai que ocupava, fora muralles, l’Amfiteatre.
A l’esquerra hi havia la Palestra. En el primer (l’Amfiteatre) es celebraven els jocs mentre que el segon estava destinat a la pràctica d’exercicis gimnàstics.
Després de passar pel costat de la Plaestra, ja cal baixar per sortir del recinte. Després, qui ho vulgui, pot anar a dinar a algun dels pocs restaurants del magnífic, medieval i petit poble de Sant Martí d’Empúries.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/empuries-conjunt-arqueologic-72571989
Crònica d’una altra ruta arqueològica propera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-emporda/1021-colomers-resclosa-poblat-sidilla-sant-romanc-de-sidilla