Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Rodonyà, Santa Cristina, Masarbonés, Masllorenç

(Alt Camp) Ruta 1293 el 9/12/2020; 12 km; +180 -180; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rodonyà, Santa Cristina, Masarbonés, Masllorenç.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 36.

 cmapa1292  cperfil292

FA ANYS: Se sap que el 1310 Bernat de Centelles va vendre el castell de Rodonyà a l’Arquebisbe de Tarragona.

DSC09783 Castell 1   Avui fa un dia clar però amb molt vent. De fet hem anat a fer un cafè i després hem visitat el castell i d’aquesta manera una hora més tard haurem començat a caminar amb un vent no tant gèlid com a primera hora. Em sembla extraordinari que l’ajuntament hagi recuperat un lloc històric i l’ha aprofitat per la seva seu.

DSC09781 Castell 2

 

 

 

 

 

   El castell va ser restaurat (estava en molt mal estat) i ara és l’ajuntament. Es poden visitar alguns dels espais que han quedat del vell castell. Es pensa que el castell prové del segle XI i se sap documentalment que el 1310 Bernat de Centelles el va vendre a l'Arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí, moment en que estava habitat per Ramon de Tamarit, qui va retre homenatge a l’Arquebisbe. Anys més endavant i després d’altres transmissions, l’ajuntament el va adquirir (1919), quan una part ja estava funcionant com escola. L’any 2016 l’ajuntament va encarregar el projecte de rehabilitació. L'arqueòleg responsable de la intervenció arqueològica, Isidre Pastor, destaca que la importància del programa de recerca arqueològica que s'hi ha portat a terme “ha permès no tan sols recuperar l’esplendor de l’edifici sinó que també ha possibilitat aprofundir en el coneixement de la seva evolució arquitectònica”. En conclusió: una rehabilitació exemplar.

DSC09775 Esglesia Rodony

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després passem pel davant de l’església. Al centre de l’agrupament urbà hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques; fou construïda al tercer quart del segle XVIII. El campanar, de planta quadrada i acabat en una torre octagonal, té ara al capdamunt els dipòsits de l’aigua.

DSC09785 Sortim

 

 

 

 

 

 

 

   Sortim en direcció sud fins a Les Casetes. Ara el vent continua bufant, però una mica menys i amb el sol ja no és tant fred. Una part d’aquesta excursió és per pistes rurals, alguna de les quals és asfaltada. És inevitable en entorn planers i rurals entre pobles. Potser hem d’afegir que l’ocupació romana del terme va quedar confirmada per la descoberta d’una necròpoli de sepulcres de llosa coneguda amb el nom de Can Pedrós.

DSC09786 Casetes de Rodony   Ens apropem al petit nucli de Les Casetes. Ara ja girarem per una cruïlla en direcció llevant.

DSC09787 Maslloren   Seguim la direcció de Masllorenç que es veu, lluny, al davant. Per perspectiva històrica, cal recordar que aquell any 1310 es preparava la convocatòria de les Corts de Catalunya que s’havien de celebrar el 1311. El sobirà català en aquell moment era Jaume II. Jaume el Just era també rei d’Aragó (com a Chaime; ja que en aquella època es parlava l’aragonès) i de València; era per tant el sobirà de la federació que anomenem Corona d’Aragó, amb un intent de simplificar. Va néixer a València i va morir a Barcelona, sent fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília.

DSC09790 Mirall 

 

 

 

 

 

 

 

 

       A la cruïlla següent un mirall serveix d’ajut als vehicles. També per veure’ns les cares. Parlem del desenvolupament de l’arquitectura rural del Cinc-cents, el qual va estar propiciat per un període de represa i d’activació de les explotacions agràries del camp català, procés que es va veure afavorit per la recuperació demogràfica que experimentà la població del Principat. Aquell 1310, Catalunya, Aragó i València eren nacions independents. També eren independents Navarra i Castella. Altres nacions originals, com Lleó i Galícia, havien quedat integrades amb el regne de Castella i Lleó; la monarquia de Castella començava a fer d’aspiradora de cultures.

DSC09795 Cam avant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Però no tot és asfalt. Seguim endavant. El reafirmament del règim senyorial, amb la consolidació de les seves propietats territorials, que es va portar a terme després del esdeveniments sociopolítics del segle XV (els disturbis remences i la guerra civil) es va caracteritzar per les profundes transformacions que varen experimentar les residències senyorials d’àmbit rural, moltes de les quals es reconvertiren en grans casals que, tot i cuidar al detall les línies arquitectòniques, adequaren bona part de les seves dependències a les necessitats que requeria l’explotació i la producció agrària. Aquesta funcionalitat de les instal·lacions és una pràctica generalitzada en la tipologia constructiva dels castells-palau (veure article d’Isidre Pastor i Batalla, “El castell palau de Rodonyà...”).

DSC09798 Santa Cristina   Després d’uns 4,5 quilòmetres arribem a Sant Cristina. L'ermita de Santa Cristina està documentada per primera vegada en un testament l'any 1348 en el que es disposen almoines per a diferents santuaris i ermites, entre elles aquesta ermita.

DSC09802 Faana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Davant de la façana hi ha un espai per seure i per descansar. L'ermita de Santa Cristina està situada als primers contraforts de la serralada de "La Rubiola", també coneguda com a "Coll de Santa Cristina" (‘ferransole.blogspot.com’). Cal afegir que la ermita de Santa Cristina de La Bisbal del Penedès data de 1200 i es va construir per Bernat Jofre, segons article de José M Baselga (‘diaridetarragona.com’).

DSC09807 Acant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim la ruta tornant una mica enrere i girant directe a sud. Passem pel costat d’una casa que té aquest bonic grup d’acants. Les fulles d'acant, amb diversos graus d'estilització, són l'origen del motiu decoratiu dels capitells de les columnes de l'estil corinti. Diguem que els antics trobaven la fulla d’acant tan graciosa que adornaven amb elles els seus mobles, les seues joies i els seus vestits més preciosos, per la creença que la planta de l’acant era eterna. Calímaco, un dels grans arquitectes de l’antiguitat, commogut pel sentit i significat d’aquestes formes, va concebre d’aquella tradició l’idea decorativa dels capitells corintis (‘espores.org’). Ara passem per una urbanització en descens i pels seus carrers. Algunes cases es veuen abandonades i probablement deu ser un efecte de les que estaven en promoció en l’última gran crisi del 2008.

DSC09808 Masarbons esgl   En uns dos quilòmetres (uns 25 minuts) arribem a Masarbonés. L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt senzill de nau única coberta amb volta de llunetes i amb absis poligonal, edificada i documentada des de 1787.

DSC09814 Pou aigua

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      A la sortida del poble girem a la dreta, de cara a ponent i una mica més endavant deixem a la nostra esquerra aquest pou en desús. Del terme actual cal dir que Masarbonés, del qual es desconeix l'origen, és agregat de Masllorenç. En 1365 pertanyia al castell de Puigtinyós i en 1719 ja formava part de Masllorenç.

DSC09817 Castell Maslloren

 

 

 

 

 

 

 

 

   Passem per l’Obaga de les Fontanilles i poca estona després ja veiem el castell de Masllorenç, al qual puc fer aquesta foto però no puc evitar les maleïdes antenes que hi ha plantades just al davant. Sembla que el Castell de Masllorenç va ser un somni de José Calaf Boronat, que no va veure la seva obra acabada i els seus descendents, malgrat que en mantenen la propietat, no han continuat aquell somni. Per tant, es tracta d’una construcció moderna.

DSC09819 Arribem Maslloren

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     L’entrada a Masllorenç és en baixada suau. Encara que no existeixen documents escrits que ho confirmin, es creu que la població va néixer a l'empara del castell de Puigtinyós. El seu origen està en un petit nucli de cases construïdes per donar alberg als pastors. Apareix per primera vegada documentat el 1365 sota el nom de Mas Llorent, quan era senyor del lloc Berenguer de Montoliu.

DSC09820 Esglsia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Cal travessar el poble i passar pel davant de l’església. És una església de planta de creu llatina i damunt del creuer s'eleva el cimbori, vuitavat. Aquesta església es va bastir a sobre d'una capella anterior, a finals del segle XVIII. El cimbori s'edificà l'any 1776 i a mitjans de segle XIX es va refer l'obra.

DSC09823 Cap a Rodony   A la sortida, tota la plana de conreus ens queda entre nosaltres i el poble de Rodonyà, que serà el final de l’excursió quan hi arribarem.

DSC09824 Vinyes vermelles 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Les vinyes que ens envolten tenen ja l’uniforme de la tardor. Aviat les podaran i quedaran a l’espera de la propera primavera. Ara fa uns dos mesos ‘ccma.cat’ publicava: Hem comentat i analitzat la sentència absolutòria del judici a Josep Lluís Trapero i la cúpula d'Interior amb Carlos Enrique Bayo, periodista d'investigació del diari Público. Una sentència que posa en entredit els testimonis de Diego Pérez de los Cobos i Daniel Baena, així com la sentència condemnatòria al que aleshores era conseller d'Interior, Quim Forn, a l'anomenat "judici del procés". Carlos Enrique Bayo afirmava: "La Fiscalia els volia tots a la presó. El descrèdit és total"

DSC09826 Rodony final   Ja tornem a ser a Rodonyà, un poble del qual hi ha una dita que diu “Rodonyà, gent de fiar” i la veritat és que nosaltres no podem dir res en contra d’aquesta afirmació. De fet és de valorar que l’ajuntament hagi recuperat el castell per fer-hi, amb molt respecte, l’ajuntament; al contrari del que fan alguns ajuntaments de pena que fan un edifici nou, modern (un ‘nyap’) i que no lliga gens amb les característiques rurals del poble. Enhorabona Rodonyà!

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rodonya-santa-cristina-masarbones-masllorenc-62002471