Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Monestir de Santes Creus

(Click on the flag above to have the translation in your Language)  (Alt Camp) Ruta 1273 el 27/10/2020; 5 km; +58 -58; 2 hores.   Visita del monestir, església, tombes reials, claustre, dormitori, sala capitular i recinte antic.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 cmapa1273  cperfil1273

FA ANYS: El monestir de Santes Creus va ser fundat el 1160.

DSC08751 Entrem a Santes Creus   Aquesta és una visita cultural a un dels indrets emblemàtics del Cister i també de la història de Catalunya. Després de deixar el cotxe a l’aparcament cal seguir el carrer que ens portarà fins a l’entrada del recinte històric fortificat.

DSC08752 Hi passa el GR

 

 

 

 

 

 

 

   Pel terra, el símbol del GR-175, el llarg sender que connecta els principals indrets, conegut com la Ruta del Cister. El monestir de Santes Creus va patir la desamortització de Mendizábal i va quedar abandonat. El Febrer de l'any 1836, Juan Álvarez de Mendizábal, funcionari sota la Regència de Maria Cristina de Borbó, va decretar el procés d'expropiació forçosa de béns religiosos, per obtenir els diners que a la corona espanyola li suposava la guerra que la dinastia Borbó mantenia (i potser per incrementar la seva fortuna) i també per recuperar les malmeses arques públiques de l'estat espanyol, una vegada que ja no es podia seguir explotant les colònies d’Amèrica.

DSC08754 Accs al nucli del monestir   Al nucli del monestir s’accedeix per una porta que permet gaudir de l’ample espai de la plaça de Sant Bernat amb la seva font. Als voltants hi havia edificis civils i religiosos, com forn de pa, farmàcia i altres.

DSC08757 Palau abacial   A mà dreta hi ha l’ajuntament, el qual ocupa el que havia estat el Palau abacial. El monestir de Santes Creus va ser fundat el 1160 per monjos provinents del monestir occità de la Gran Selva (Tolosa de Llenguadoc), sota el patrocini dels llinatges dels Montcada, dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. El seu moment més important es va produir entre els segles XIII i XIV.

DSC08758 Monestir   Arribem al davant del monestir, una de les joies de l’art medieval català. L’Orde del Cister forma part de la família dels benedictins. Va néixer el 1098 a l’abadia de Citeaux (a la Borgonya) per sant Robert de Molesne com a reforma de l’Orde de Sant Benet i per tal de seguir la Regla de forma més estricta. Els seus monjos vestien un hàbit totalment blanc.

DSC08816 Distribuci esquema

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  A la recepció hi ha un esquema de la distribució del monestir. Dins es podrà seguir amb informació disponible a través de codi QR. En temps normals hi ha un interessant audiovisual, però amb la pandèmia del Covid-19 està temporalment clausurat.

DSC08763 Claustre 1   L’accés es fa pel claustre major, gòtic, va ser construït el 1331 per instruccions Jaume II. Va substituir-ne un de més antic, d'estil romànic, del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori.

DSC08764 Claustre 2   L’interior del claustre, amb el jardí és molt relaxant. L’Orde del Cister professava una observança extrema de la Regla de Sant Benet i tenia com a màxim el lema conegut ‘Ora et labora’; és a dir, pregar i treballar.

DSC08766 Claustre 3

 

 

 

 

 

 

 

 

   Les columnes presenten treball molt detallat, en mostra de la importància que va tenir el monestir. Cal destacar-ne la decoració dels capitells, que representen un ampli repertori d'iconografia medieval. L'ornamentació, que s'aparta de la senzillesa que dicta l'arquitectura cistercenca, és rica i exuberant.

DSC08768 Sala capitular   Al voltant del claustre hi havia les dependències. S’hi arribava des dels horts exteriors on es treballava la terra, al claustre hi havia la font on es podien rentar abans d’accedir a les sales interiors. Una de les sales que tenien accés des del claustre era la Sala capitular. Aquesta era el lloc de reunió de la comunitat; diàriament s'hi llegia el Martirologi, el Santoral del dia, es resava una oració i es feia la lectura d'un capítol de la Regla de Sant Benet.

DSC08770 Esglsia interior També es podia accedir al refetor, a l’escriptori, al calefactor, al dormitori o a l’església. Jo accedeixo a l’església. Mostra reminiscències romàniques en la manera de compartimentar cadascuna de les composicions, de proporcions molt petites, i la manera de concebre les formes.

DSC08772 Tomba Pere del Gran

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

           Dins d’aquest temple i al davant de l’altar major hi ha les tombes reials. La primera és la del rei Pere el Gran, en una banyera de pòrfir com a sarcòfag, al costat de l’Evangeli. Es tracta de l'única tomba reial de la Corona d'Aragó d'època medieval que no ha estat profanada i que, per tant, aporta dades inèdites del rei Pere el Gran. Per cert recordem que el que es diu ‘Corona d’Aragó’ va ser una federació de les nacions catalana i aragonesa; no s’ha de confondre amb el ‘regne d’Aragó’. El gran almirall de la mediterrània, Roger de Llúria, està enterrat als peus del gran rei.

DSC08774 Jaume II i Blanca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       La del costat és la del rei Jaume II i la seva muller Blanca d’Anjou. Aquestes tombes reials són considerades els primers exemples de l'art gòtic català. Cal afegir que Televisió de Catalunya va emetre el 12 de setembre del 2010 el documental ‘Anatomia d'un rei’ sobre l'obertura de la tomba i estudi de les restes de Pere II (al final insereixo el vincle del documental).

DSC08782 Parlador Per un passadís es pot sortir al claustre posterior, al palau reial i al dormitori. Aquest passadís, amb un banc a cada costat es conegut com el Parlador o Locutori. Aquí es on els monjos podien seure i parlar entre ells, sempre en veu baixa. Però la volta del sostre retornava la veu i les converses es podien escoltar o endevinar pels altres monjos.

Per cert abans he explicat la diferència entre Corona d’Aragó i Regne d’Aragó. Vull afegir que potser llegireu algun article que pot dir que Santes Creus és obra del rei Pere III d’Aragó. Això és veritat i mentida. Pere II el Gran, de la Casa Comtal de Barcelona, era el sobirà de Catalunya (a més de rei d’Aragó), però va construir Santes Creus com a sobirà català. Ve a ser el mateix que si diguéssim, avui, que el rei de Jerusalem, Felipe VI, ha inaugurat els actes del 12 d’octubre. Felipe VI té el títol de rei de Jerusalem, però no és amb aquesta funció amb la qual ha fet cap acte a Espanya. Seria mentir deliberadament.

DSC08791 Palau reial   Un accés permet entrar fins al pati d’escala del Palau Reial, manat construir per Pere el Gran l'any 1280, tot i que més endavant es convertiria en el palau de l'abat. Hem de saber que als monestirs cistercencs la seva finalitat anava més enllà de la religió: van fer costat al poder reial en les disputes contra els nobles i van exercir de motor econòmic a la Catalunya Nova, en desplegar la colonització agrària. Els monestirs eren, de fet, grans hisendes agrícoles i tallers de manufactura. També feien d'hostals, d'hospitals i de residències reials.

DSC08792 Claustre posterior

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ara puc donar una volta pel claustre posterior, amb edificacions abandonades, com les que havien servit pels monjos jubilats. El claustre posterior, de planta rectangular, està compost també per arcs, però aquests són de transició, i daten del segle XVII. Se'l coneix com el segon claustre, claustre posterior o de la infermeria i va ser bastit, en connexió amb el palau reial, al segle XIV.

Afegim que els cistercencs sempre van estar al costat de la Santa Seu i particularment en els conflictes entre el papa i l'emperador. Els cistercencs van sostenir les visions teocràtiques del pontífex, un els elements (la teocràcia) que va resultar més maligna aquells segles, ja que se’n van derivar moltes guerres, sang i mort, a partir de les decisions papals amb les croades, per exemple contra els càtars, els reformistes i els musulmans, però també contra els eslaus, jueus, russos, cristians ortodoxos, mongols i ussites. Cal destacar la croada decretada pel papa Marti IV contra Catalunya, el 1283.

DSC08807 Dormitori   Des d’una de les escales es pot pujar al dormitori. La Regla fuig de la nuesa (han de dormir vestits) i de l'aïllament dels monjos, per això propugna un dormitori comunitari i vigilat (els llits de monjos joves han d’estar intercalats amb els dels monjos vells). Per a això van construir una llarga sala on dormien tots junts, en un primer pis per tal d'evitar humitats. Amb el suport del papa, reis i bisbes, la influència de sant Bernat de Claravall en l'expansió de l'Orde va ser decisiva. A la seva mort (1154), hi havia unes 350 fundacions, la majoria van ser fundades entre 1129 i 1139, i al final del segle XII, més de 500.

DSC08811 Tomba Bernat Montbri

 

 

 

 

 

 

 

    També pels voltants del claustre posterior hi ha tombes d’altres nobles, com aquesta de Bernat de Montbrió (any 1235). N’hi ha d’altres com de la nissaga Castellet, dels Claramunt... D’aquests tres cognoms, val a dir que tots han desaparegut, com la majoria de les nissagues històriques catalanes. Les guerres i especialment les que han anat contra Catalunya (Carlins, Borbons, ...) sovint s’han acarnissat amb la majoria de les famílies nobles catalanes o els seus patrimonis.

D’altra banda, què ha passat amb els descendents dels monarques espanyols? Un article de ‘cervantesvirtual.com’ explica que finalment Maria Cristina es va exiliar i es va instal·lar a França. “La seva vida, al costat del seu marit, va ser semblant a la de les famílies burgeses enriquides, amb mansions a les rodalies de París i també a la costa de Normandia. El poder i l'aura monàrquica que conservava li van facilitar casar als seus fills, els Muñoz i Borbó, amb personatges de la noblesa europea i espanyola. La fortuna acumulada al llarg de la seva vida li va permetre lliurar-los unes substancioses dots, que acompanyaven els títols de noblesa que la pròpia Isabel II els havia conferit”. Ja ho veieu, les guerres que han decidit els monarques sempre les paguem el poble, els que treballem, mentre ells marxen enriquits. Només la ignorància (o el fet de treure’n profit personal) pot explicar què hi hagi gent que es diguin ‘monàrquics’.

Documental de TV3, “Anatomia d’un rei”: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/anatomia-dun-rei/video/3089930/

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/monestir-de-santes-creus-59372039