Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vilabella, meandres del Gaià, Cova de Vergerars, Pont Penjant, mas de La Cua, Pou de Salomó

(Alt Camp) Ruta 1265 el 7/10/2020; 12 km; +327 -327; 4,5 hores.   Excursió organitzada per la colla Juanitus amb el següent itinerari: Vilabella, meandres del Gaià, Cova de Vergerars, Corral de les Solanes, Pont Penjant, mas de La Cua, Pou de Salomó.   Participants: Rosa Maria, Joan B, Joana, Toni, Ramon, Antonia, Dani, Isabel, Esteve, Vinyet, Josep C i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada (veure notes). IBP: 45.

 cmapa1265  cperfil1265

FA ANYS: L'any 1377 Vilabella fou saquejada pels tarragonins per confiscar el blat que hi havia a la població.

DSC08431 Inici Vilabella   Aparquem en un ample espai uns 2 quilòmetres sortint de Vilabella per la Carrerada de Valls a Vendrell (pista asfaltada) que surt del poble cap a l’est. NOTA: cal tenir en compte que cal portar sandàlies de goma i disposar de bon sentit d’orientació ja que hi ha trams que el camí es perd i cal fer servir l’experiència i el track del gps.

DSC08432 Pas El Gai i al fons Set Ponts   Comencem a caminar per pista de terra en direcció sud i uns cent metres més endavant creuem per primer cop el riu Gaià. Ho farem altres vegades més i ens mullarem els peus. Al davant veiem el conegut com els Set Ponts, del viaducte del ferrocarril de Sant Vicenç de Calders a Lleida.

DSC08436 Endevinem un meandre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Uns set-cents mestres més endavant s’endevina la ratlla brillant del Gaià, a sota entre la densa vegetació d’un dels meandres més acusats del riu: el que gira quasi 360 graus el turó conegut com El Pujol (186m). El Gaià és un riu de 65 quilòmetres de longitud. Pren aquest nom ja dins del terme municipal de Santa Coloma de Queralt, on recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt. De manera simbòlica, diem que neix a les Fonts de les Canelles de Santa Coloma de Queralt.

DDDMeandres map

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Donat que la vegetació no ens permet veure gairebé res, potser aquesta fracció del mapa topogràfic permeti fer-nos a l’idea. Durant el 711 hi va haver la invasió musulmana que va arrasar completament les nostres comarques i durant els més de 350 anys que durà aquesta invasió, entre el Gaià i el Francolí (Vilabella estava en aquesta zona) hi hagué una gran franja deshabitada que servia de frontera entre el territori musulmà i el cristià, “terra de ningú”.

DSC08437 Cam endavant

 

 

 

 

 

 

 

 

   La pista ja fa estona que s’ha tornat camí i aquest cada cop és més dens entre grans mates de llentiscle (“Pistacia lentiscus L”). Pertany a la família de les anacardiàcies, espècies que aporten les típiques resines com el màstic del llentiscle, l’encens, la mirra o la laca. Per cert, podem dir que l'any 1377 fou saquejada pels tarragonins que robaren el blat que hi havia a la població, ja que una terrible secada va sembrar de fam i misèria el Camp de Tarragona.

DSC08439 Pujada forta   Uns 200 metres més endavant (ja portem 1 quilòmetre) cal trobar un senderó que s’enfila a la dreta. Seran només cinc minuts de forta pujada a la cova que volem visitar.

DSC08440 Cova Vergerars   Arribem a la Cova de Vergerars. A ‘espeleobloc.blogspot.com’ hi ha un article sobre la cova; que també es coneix com Cova Fonda.

DSC08442 Entrem

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La boca d’accés és horitzontal i s’hi pot entrar dret. Es tracta d’una xarxa de conductes rectilinis de 286 metres de recorregut que, en línies generals, s’estructura seguint les fractures produïdes per lliscament amb escassos retocs hídrics posteriors. Si voleu, podeu veure l’article i les fotografies al vincle que insereixo al final.

DSC08444 Es avenc 400m   Es veu com marxa cap a l’esquerra en baixada. A ‘espeleoindex.com’ trobo que la primera notícia que es coneix sobre la Cova Fonda és deguda a Pau Teixidor, metge de Rodonyà i soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya que, junt amb altres companys la van visitar el maig de 1896.

DSC08446 Cabana   Hem tornat al punt on hem girat i seguim el caminet per on anàvem, en direcció sud i després cap el nord, per passar pel davant d’una gran, bonica i ben construïda cabana de pedra seca, a la qual s’hi pot pujar per una escala, de la mateixa construcció, que hi ha al darrera.

PHOTO-Grup Batet   Uns metres més endavant trobem el Corral de les Solanes, un gran espai d’alts murs. Avui no hi ha ovelles, però hi som nosaltres.

DSC08453 Mol del Mig

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Tot aquest territori havia estat molt treballat. Hi ha marges alts i llargs, que aplanaven el terreny i també hi havia molins que aprofitaven, com és lògic, l’aigua del riu. Aquest que ara veiem, molt abandonat era el Molí del Mig.

DSC08456 Pont Penjant   Uns metres més endavant ens trobem amb aquest bonic (i molt útil) pont penjant.

DSC08458 Passera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El pont permet superar un canal entre roques del riu, però després ens cal superar un altre. En moments de més aigua, pont i passera són imprescindible per anar a l’altra costat, per on hi arriba la pista que ve del Mas d’en Gatell i també de Vilabella. Hi ha qui creu que l’origen etimològic de “gatell” és hebreu, de "jatúl" gat. Algun llinatge Gatell representen un gat en el seu escut heràldic, un animal considerat diabòlic per la superstició i que en el judaisme simbolitza el llinatge sacerdotal.

DSC08459 A gual   Ara caminem per sota dels cingles de Les Roques Planes del Gatell i ara s’ha de tornar a passar el Gaià a l’altre vessant. Aquest pas, amb algunes pedres el superem encara que, com que algunes rellisquen, alguns hi rellisquem i altres opten per treure botes i passar amb sandàlies de goma.

DSC08460 Coves de Gatell   Des de l’altra banda veiem millor el cingle que teníem al damunt. Es coneix també com Coves d’en Gatell.

DSC08462 Pas complicat canyissar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ara cal seguir orientativament el que es coneix com Tomb de la Foradada (imprescindible atenció al track del gps), que en un llarg arc gira fins que cal endinsar-se entre el canyissar.

DSC08463 Un altre gual

 

 

 

 

 

 

 

   Aviat, doncs, també un altre pas a gual, després del qual ens enfilarem una mica per anar a trobar una pista. Quan hem començat hem vist la línia fèrria propietat de l’Estat i per la qual quasi no hi passen trens. Afegim doncs que d’altra banda la despesa en línies d’alta velocitat que ha fet l’Estat ha estat estratosfèrica: actualment té uns 1.800 quilòmetres i 1.200 en construcció. Total seran 3.000 Km. que per una mitja de 17,5 milions d’euros/km representa un total de 52.500 milions d’euros. Tant França com Alemanya van descartar una inversió semblant a l’espanyola perquè la consideren insostenible econòmicament. Això que Alemanya té un PIB de 3.2 bilions de dòlars i una població de 82 milions de persones i a França n’hi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions. Espanya, en canvi, amb 46 milions d’habitants i la meitat del PIB de França s’ha permès gastar més de 52.000 milions d’euros en projectes que no tindran prou diners per a pagar el manteniment de les vies. Això ho ha fet, però, amb ajudes del fons europeus de cohesió, la majoria provinents de França i Alemanya, on ells ni tan sols s’han plantejat obres d’aquesta envergadura.

DSC08467 r  Ginesta   Veurem, a l’esquerra, l’Estació d’Aforament de Vilabella, que controla el pas d’aigua del pantà del Gaià. Nosaltres seguirem direcció sud.

DSC08471 Mas de la Cua El mas de la Cua el trobem després de 7 quilòmetres des de l’inici. Tot aquest tram ha estat molt entretingut. A partir d’ara es camina ja més lleuger, encara que ens queden els trams més costeruts.

DSC08475 Mas del Ramonet

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una mica més endavant, trobem el mas del Ramonet, que encara aguanta prou bé, però fa tot l’aspecte que això no durarà massa anys. Per perspectiva històrica diguem que aquell 1377 el sobirà de Catalunya era Alfons III, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols. Catalunya era totalment independent i aquell any es van celebrar Corts Generals a Barcelona. Les Corts catalanes es celebraven des de l’any 1218.

DSC08478 Cam molt herbat   Està sent una excursió molt variada i ens trobem amb un tram, en baixada, amb una densa i magnífica vegetació.

DSC08480 Ultim pas a gual   Arribem al punt més baix d’aquesta excursió i hem caminat 10 quilòmetres. Ara toca tornar a fer un pas a gual: uns mullant els peus i altres amb les sandàlies. Però és l’últim pas de riu que fem.

DSC08481 Pou de Salomo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Passem pel costat del Pou de Salomó i ara la pista que seguim puja fort i una bona estona, o potser ho notem més perquè fa sol i molta calor. Un article del 2009 de Jordi Grau (‘elpuntavui.cat’) l’esmenta com “una obra desmesurada ens indica l'elevació del pou que abasteix la vila de Salomó per salvar una impossible inundació per les aigües de l'embassament”.

DSC08482 Vilabella   L’excursió es va acabant i des de dalt, abans de tornar a baixar, tenim allà el poble de Vilabella. De Vilabella afegim que durant la Guerra de Successió, cal destacar la figura del rector de Vilabella, Antoni Pons, acèrrim partidari de l’arxiduc Carles. Fou perseguit constantment per les autoritats borbòniques i per tant va decidir exiliar-se, però el vaixell en el que marxaven cap a Roma va naufragar. Per sort va poder arribar nedant fins a la platja de Castelldefels. Es va posar en contacte amb el destituït príncep Jordi de Hessen-Darmstadt i amb Antoni Peguera, junts prepararen l’ocupació de Barcelona per les tropes austriacistes.

Article de la Cova de Vergerars, o Cova Fonda: http://espeleobloc.blogspot.com/2011/07/cova-fonda-del-vergerars.html

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilabella-meandres-del-gaia-cova-de-vergerars-pont-penjant-mas-de-la-cua-pou-de-salomo-58122016

Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/