(Euskadi) Ruta maig de 2015; 19 km; +400 -400; 4,5 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Irun, ermita Santiagotxo, Santuario de Guadalupe, Jaizkibel, Pasajes San Juan, Pasai Donibane.   Participants: Joan i Miquel.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa1 mperfil1 

FA ANYS: El novembre de 1659, després de diverses reunions, es va signar el Tractat dels Pirineus, pel qual Felipe IV de Castella (i III d’Aragó) va cedir al rei francès els comtats catalans del nord dels Pirineus a canvi de mantenir Flandes. Catalunya es va veure dividida en dos.

P1020227 Alberg d Irun 

Hem dormit a l’Alberg de Pelegrins d’Irun, després d’haver arribat ahir. Des de l’alberg comencem a caminar per anar sortint de la ciutat, seguint les característiques sagetes grogues. Tot i amb això és al pont de Santiago (que uneix Irun i Hendaia), per sobre del riu Bidasoa, on diuen que hi ha el km 0 del Camí del Nord fins a Santiago de Compostel·la. Aquesta ruta del Camí de Sant Jaume va fins a Arzúa, on connecta amb el Camí Francès i per arribar a Santiago suposa 874 km i uns 32.000 de desnivell acumulat (positius i negatius). Al riu Bidasoa hi ha l’illa dels Faisans, que va ser on el 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus.

P1020234 Ermita de Santiagotxo 

Se surt d’Irun cap a Hondabarria, on “barria” vol diu nou, i aviat es creua la carretera per anar a passar pel costat dels aiguamolls de Txingudi. Ja entre arbrat fresc s’arriba a la cruïlla on hi ha la petita ermita de Santiagotxo. Seguim per l’esquerra en pendent suau i còmoda. En la cessió dels comtats catalans del nord (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya) el sobirà espanyol va incomplir les constitucions catalanes i fins i tot va amagar les converses que tenien i els acords finals a les institucions de Catalunya, a les quals tenia la obligació, per jurament de compliment, de consultar les negociacions, per tant va violar el jurament. De fet ho va amagar formalment fins a les Corts de Barcelona de 1702, tot i que la notícia s’havia anat escampant. Els territoris del nord de Catalunya van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat.

P1020238 Vista Bidasoa Irun i Hendaia

En un revolt, ens aturem un moment per la vista que tenim d’Irun i Hendaia. Cal recordar que a Hendaia , el 23 d’octubre de 1940, es va produir l’entrevista entre Hitler i el dictador espanyol Francisco Franco. Alguns historiadors apunten que en aquell moment Franco devia intentar pressionar a Hitler per aconseguir que Pétain tornés les terres del Rosselló i de l’Alta Cerdanya a Espanya. Però, si és així, va ser l’únic cop que els governs espanyols han manifestat cap interès en la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat, al contrari dels intents continus respecte de Menorca (finalment resolt) i Gibraltar, que havien estat cedits a Anglaterra el 1713 pel Tractat d’Utrecht.

P1020237 Santuario de Guadalupe

Comencem a veure el santuari de Guadalupe, mentre torna a ploure. La ruta s’aplana una mica, és una pista sorrenca agradable. Es tracta d’un temple construït el XVI i està a prop d’una fortificació del segle XIX en el vessant oriental del Jaizkibel. Al temple hi ha una imatge de Maria i el nen Jesús de les conegudes com trobades, ja que segueix la tradició del pastoret que va veure la llum i que al lloc hi havia la imatge. Consta documentada el 1526 amb motiu d’una donació de sis ducats d’or per part del famós navegant Juan Sebastián Elcano. Una curiositat és que la imatge de la Verge és negra, una de les set verges negres que tenen a Guipúscoa.

P1020239 Al Santuari 

Poc després arribem a Guadalupe. Hem caminat uns 4 km, fa una hora que estem en marxa i hem pujat uns 200 metres de desnivell. Estem a 200 metres. Des de Guadalupe el sender pujarà encara uns 60 metres més, seguint el camí tradicional, ja que a la dreta surt la que en diuen “ruta alpinista” que realment no és res més que un sender que puja més (no massa) per seguir la cresta del Jaizkibel i veure el mar, però avui està tot emboirat i tampoc no es veurà.

P1020241 cam forestal cap a Donibane 

La pista forestal que seguim és molt agradable, per un bosc mixt de roures, castanyers i pins: anem pel vessant de Matxinxola mirant al sud. El Jaizkibel ens queda a la dreta i no el veiem, però sabem que té 545m i que està considerat l’extrem dels massís pirinenc que s’aboca al Cantàbric. La ciutat que hem deixat al darrera, Irun, pertanyia fins a l’any 1200 al regne de Navarra, nació d’antiga història. Després va passar a Castella i encara es van produir molt més canvis fins a l’actualitat. De fet tot el territori que actualment són Euskadi i Navarra formaven un conjunt d’orígens semblants, fins i tot en el que, dins de França, es coneix com País Basc francès. La primera referència propera a Irun és la carta de població d’Hondarribia (Fuenterrabía, en castellà) de l’any 1203 y atorgada per Alfonso VIII de Castella.

La història és plena de moments interessants. L’any 1766, Carlos III va atorgar dret de poble a Irun-Uranzu amb jurisdicció política, econòmica i militar, però depenia de Hondarribia en lo civil i criminal, la qual cosa va suposar molts anys de conflictes i plets entre les dues poblacions per temes com el dret de construir cases de pedra, el comerç de gra, taxes, pesos i mesures, terres comunals, etc.

P1020243 Port Donibane i trainera

Ja portem caminats uns 15 km des de l’inici i unes 4 hores. Comencem a tenir les vistes de la bocana del port de Pasajes de Sant Juan (Pasai Donibane, en euskera). Fem un tram de 300 metres de carretera, sense trànsit, i girem, a la dreta, per una pista (ben indicada) cimentada que en pocs minuts començarà a baixar molt vertical.

P1020245 Crulla Obren tard 

Aquesta pista desfà els 250 metres pujats en poca estona. Cal anar en compte si està mullat perquè és realment vertical i quan arribem al tram final d’escales, toca parar un moment i fer alguna foto. El rètol indica que l’alberg obra a partir de les 4 de la tarda. Segons kondaria.net, Iparralde, juntament amb Euskadi i Navarra, provenen d’una realitat històrica i cultural anomenada País Basc i que antigament havia rebut el nom de Vascònia i que, en llengua basca, era Euskal Herria.

 

P1020246 Bocana des de Santa Ana

Les vistes sobre l’entrada al port i les cases del nucli antic de Pasai Donibane, són aèries i magnífiques. Parlant de Felipe IV de Castella, tenia molts títols i nombrosos de “rei” (Castella, Aragó, Croàcia, Dalmàcia...) i encara que els autors i els llibres el qualifiquen de rei d’Espanya, no ho era. No existia el títol de rei d’Espanya. Però sí que era el sobirà del territori del que avui és Espanya i molt més. Sovint es confon el títol de “rei” amb la qualitat de “sobirà”. El territori peninsular, actualment conegut com Espanya, era un conjunt de diversos territoris, provinents de nacions diferents que en aquell moment disposaven de tradicions i sistemes diferents, independents, que compartien un rei però no una unitat política.

P1020247 Dins Donibane Pasai 

Amb els genolls i les cames ben cansats arribem al carrer més antic de Donibane, sota una bona pluja i aviat seiem en un bar per tal de descansar, dinar i fer temps fins que no obrin l’alberg. Avui ens quedem aquí. Pasai Donibane té un nucli antic magnífic on és molt agradable passejar. Com a dada de curiositat històrica podem dir que des d’aquest port, l’abril de 1777, va partir cap a Estats Units d’Amèrica el revolucionari francès Lafayette, que va esdevenir una de les figures més destacades de la revolució nord-americana. Aquells fets, van calar a la part sud del continent americà i uns 40 anys després van començar els processos d’independència de les colònies espanyoles de Sud Amèrica: Bolívia, Veneçuela, Perú, Argentina... on només cal llegir els noms dels “alliberadors” per comprovar que tots eren espanyols o descendents d’espanyols. No van ser els indis o pobles originals, sinó els mateixos del país. Per què? Ja us ho podeu imaginar.

P1020249 Entrada de lAlberg 

A les tres hem anat a fer cua a l’alberg. Ja hi havia 15 persones esperant, però l’alberg compta amb només 14 places. Al final ens hi deixen quedar en uns matalassos que posen a l’espai que fa de menjador. Altres que han arribat més tard no han tingut sort i han de seguir. El problema és que si has de decidir que fer, quan saps que no et pots quedar ja és més tard de les quatre o de les cinc i potser ja és massa tard per seguir ruta fins a Donostia. Aquest pensament ens obligarà a fer unes quantes trucades per veure les possibilitats de trobar lloc on dormir els propers dies. Com explicarem en el següent relat (de la segona etapa nostra) al final optarem per una decisió dràstica.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9734075

Etapa posterior: Pasai Donibane a Donostia: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/euskadi/389-cami-santiago-del-nord-donibane-pasai-faro-de-plata-donostia

Molt interessant la web sobre llengua i història del País Basc: http://www.kondaira.net/esp/Iparraldea.html